Campió d'Espanya Cadet de Curses de
Muntanya! M’és molt fàcil dir-ho, però molt molt difícil de creure-ho. Ara mateix
és com si estigues en el somni que més d’una vegada havia somiat!
Setmanes abans estava ben espantat,
unes molèsties al cap del fèmur m’ho van fer veure bastant negre, tant, que
vaig haver de fer repòs unes dues setmanes, no fos cas que em lesionés de
manera greu. Crec que va ser això el que em va ajudar a aconseguir lo
aconseguit aquest últim diumenge, va fer que arribés totalment descansat, però
amb una càrrega considerable a les
cames. Un altre punt a favor, va ser el circuit; curt, amb poc desnivell
positiu, molt enfangat, amb pluja, trencacames( pujada, baixada,
pujada...),.... crec que va ser un cúmul de coses, que va fer que psicològicament
cregués que podia, que podia ser una cursa de les meves, de les que em poden
anar bé, no parlo de resultats, sinó de les sensacions que podria tenir.
I així va ser, tot decidit, ja al
principi de cursa, em vaig situar a un bon lloc, tot i no saber en quina
posició estava ja que corria amb categories més grans alhora, però em sentia bé.
De menys a més sense ni adonar-me’n vaig arribar a un punt on vaig pensar: no
en tinc ni idea de com estic posicionat, però les sensacions i mirant a ull els
atletes que havia avançat i tot, devia
estar ben bé al capdavant de la cursa, i així, a falta d’un quilòmetre on anava
amb un altre atleta que fins llavors m’havia dit que era d’un altre categoria,
li vaig tornar a preguntar, i em va dir que no, que ho havia entès malament,
que ell era de la mateixa categoria, només dir-me això, vaig començar a corre
com un desesperat per aconseguir lo que mai m’havia pensat poder aconseguir, i
arribo a la meta 10 segons davant d’ell, però sense saber la posició.
Finalment, Campió d’Espanya Cadet i 4rt de la general de categories Júniors i
Cadet.
I ara a seguir entrenant,... com
avui, un bon entreno de pujades amb el Marc Valdés i Arnau Mominó; 4 sèries de
pujades al Collbaix a mitja de 5.15 minuts cada una.
Aquest diumenge faré la cursa del
Corriol a Solsona, en teoria per les cames no va gaire bé, ja que tinc moltes
curses seguides, però és una cursa que m’encanta, molt bon ambient, un
recorregut molt maco. Uns 10 quilòmetres i amb bona companyia.
MOLTES GRÀCIES A TOTS EL QUE M'HEU FELICITAT! EN ESPECIAL A LA MEVA FAMÍLIA QUE SEMPRE HI ÉS, AL JOAN LLEONART, AMICS I ENTRENADORS DE LA FEEC.
No hay comentarios:
Publicar un comentario