6 de enero de 2012

DIMECRES:  sèries, 4 x 1500 metres pel passeig, descansant 2.30 minuts. Sensacions molt bones i ha més al mateix ritme d’una màquina: l’Oussama.
                -4.49 min.
                -4.50 min.
                -4.49 min.
                -4.48 min.
Passant la línia dels 1000 metres a 3.12. Molt bon entrenament, i més pensant que fa dues setmanes vaig fer les mateixes distàncies a 7 segons més.
DIJOUS:  Rodatge mortal, en teoria havíem d’anar a rodar un 60’ minuts l’Oussama i jo tranquil·lament, només per sumar quilòmetres, però abans de començar ens vam trobar al Pol Guillen,  un esportista d’elit, i que deia que anava a rodar molt suau, doncs vam fer la tonteria més gran i vam anar amb ell, conclusió final: MAI MÉS! Entre les sèries del dia abans, i això, hem acabat morts. Al final vam fer 60’ a 3.45 el km.
DIVENDRES: Avui hem fet un ‘’test de lactats’’, ja que un company del nostre entrenador, està fent una tesi doctoral sobre això. El test consistia en fer 15 cops 400 metres descansant 30 segons. Al final de cada 400, havíem de dir la nostre freqüència cardíaca i tornar a començar. Les primeres sèries les havíem de fer bastant lentes, i cada sèrie que anàvem fent , s’havia d’anar més ràpid. Doncs d’aquestes 15 sèries, 10 eren obligatòries, per poder tenir uns resultats, i les altres 5 eres segons si podies o no. Al final he fet les 15 acabant a 1 minuts 7 segons el 400, que és anar a ritme de 2.47 al km.  Doncs demà tocarà descans i diumenge, a seguir amb el test, que ja serà el segon i últim dia.
Tot aquest test servirà per poder fer els entrenament més específics, és a dir, alhora de fer sèries, saber quantes són millors i el temps de descans que cal per poder aprofitar tot el potencial del cos.
Ahir per la nit, els Reis Mags de l’Orient, van passar per casa, i van deixar dos regals però amb molt de valor per mi: un rellotge Garmin 110, que disposa de :cronòmetre, freqüència cardíaca, GPS, per saber el ritme/velocitat, la distància feta i per calcular rutes. I també una cosa que portava molt de temps amb moltes ganes de fer-la: un val per fer: PUENTING!   SI SENYOR!


3 de enero de 2012

BON ANY 2012!

I ja ha començat un altre any, un any que promet molt, sobretot en l’àmbit de la muntanya, però també poden passar grans coses en el cros, tot dependrà de les hores que hi posi a les cames i les ganes que tingui, que en són moltes!
Vaig començar l’any d’una manera una mica estranya, però que ho havia de fer per començar bé el 2012. Fa tres mesos, quan estava lesionat em vaig dir a mi mateix un petit objectiu per pujar-me l’autoestima per la lesió, era que el primer dia de l’any havia de pujar el Collbaix ben d’hora per veure com surt el sol. La tonteria més gran per la majoria de persones, ho sé, però per a mi era una cosa que em feia seguir endavant, és una cosa ben rara, però m’encanta. Doncs així ho vaig complir! Després d’un dia sense haver dormit, amb sabates, la camisa i els texans encara posats després de sortir de festa per celebrar l’any nou, allà estava a les 8 del matí al cim, per a mi MAGNÍFIC!
(ja queda poc.. PEDRAFORCA!)

Després per la tarda, una sortida amb l’Oriol Oliver pel Collbaix.
DILLUNS: rodatge curt. Anar i tornar de casa fins al Parc de l’Agulla, en total 33 minuts.
DIMARTS (avui): farlek,  amb l’Oussama i l’Arnau. En total 60 minuts distribuïts així: 20’ lents, 8 ràpids, 7 lents, 6 ràpids, 5 lents, 4 ràpids, 3 lents, 2 ràpids, 5 lents.

BON ANY 2012!
I A LLUITAR PELS VOSTRES SOMNIS, SIGUIN QUINS SIGUIN!
INDEPENDENMENT DE LA SEVA DIFICULTAT