TEST DE LACTATS

Ahir vam fer l’últim dia del ‘’test de lactats’’. La prova d’ahir consistia en fer 5 series de 2000, descansant 1 minut, s’havia de fer de forma progressiva, la primera sèrie a ritme de 3.55 el km, la segona a ritme de 3.50, així baixant cinc segons el ritme fins a  la cinquena, que l’havia de fer  a 3.35 al km. A cada descans entre sèrie i sèries, m’agafaven una petita quantitat de sang de l’orella per saber com em pujava l’àcid làctic. L’àcid làctic és un compost que es troba en la sang, i que quan estàs practicant algun esport donant el teu màxim esforç de forma continuada, és quan l’àcid làctic apareix. Doncs així al final de cada sèrie, m’anaven analitzant l’àcid làctic amb un aparell electrònic, i en menys de 10 segons ja podíem saber el resultat, i depenent de la quantitat que s’ha produït, et diuen si has de parar perquè ja has arribat al ‘’teu límit’’ de lactat. Així doncs, quan vaig arribar a l’última sèrie, fent-la a 3.35 al km, o sigui, a 7.10 als 2000 metres que era la distància que havíem de fer, em van mirar la quantitat d’àcid làctic que havia produït el meu cos, i van veure que encara no m’havia pujat, així que em van dir que n’havia de fer un altre per tenir els resultats, vaig fer una sisena sèries de 2 km augmentant un cop més 5 segons el ritme del km, o sigui, a 3.30 al km , fent el 2 km en 7 minuts. Vaig acabar, em miren un altre cop el lactat, mentre que em diuen que ja em puc anar treien els aparells per fer la prova, que ja havíem acabat. Doncs em vaig treien el pulsòmetre, i quan me l’acabo de treure, em diuen que no ha variat, una cosa la qual ja no estava gens programada, així que en pocs segons  van fer els càlculs per els temps que s’havien de portar, i ja vaig començar la setena i última sèries, la qual la vaig fer a 3.25 al km, 6.50 en 2 km. Al acabar-la, ja vaig donar el resultat que s’havia de donar feia 2 sèries. En conclusió, estic contentíssim del test, i ja tinc ganes de que em donin els resultats

(ahir mentre em treien  la mostra de sang entre sèries i sèrie)

Un cop acabades les vacances de Nadal, unes setmanes plenes d’hores i hores d’entrenament, ara ve la recta final del cros, on he de demostrar  si el que he fet  aquests últims mesos ha servit per alguna cosa, esperem que si. Aquest diumenge, toca el Cros de Vic, l’últim dels 6 crosos que puntuen  per anar a Elgoibar amb la selecció Catalana. La cosa està difícil, ha estat un llàstima el fet de haver estat lesionat en uns mesos importants per a la preparació, tot i que m’ha servit moltíssim aquesta lesió, m’ha fet veure que tot i que al final l’únic que fem es corre, s’ha d’estar ben proporcionat muscularment, no només de cames, sinó també del tren superior, sobretot les zones abdominals i lumbars. Així que ja m’ho he agafat com una costum, acabar d’entrenar i començar un petit però important entrenament de reforç muscular i molts estiraments.

Al final aniré a Elgoibar o no, però les petites il·lusions del dia a dia com la d’ahir en el test de lactats,m’han omplert molt. Després d’aquesta setmana ja ve el Cros d’Elgoibar, el dia 22 de Gener, on hi aniré depèn de la setmana anterior. I la següent, ja vindrà la cita més important de la temporada de cros, el Campionat de Catalunya de Cros a Mataró, on és decidirà segons la meva posició (si quedo entre els 8 primers), si vaig al Campionat d’Espanya amb la Selecció Catalana o no. Tot dependrà d’aquest més, però ho aconsegueixi o no,  estic molt content del canvi que he fet aquesta nova temporada que no ha fet més que començar.