CAMPIONAT D'ESPANYA DE MUNTANYA

Campió d'Espanya Cadet de Curses de Muntanya! M’és molt fàcil dir-ho, però molt molt difícil de creure-ho. Ara mateix és com si estigues en el somni que més d’una vegada havia somiat!

Setmanes abans estava ben espantat, unes molèsties al cap del fèmur m’ho van fer veure bastant negre, tant, que vaig haver de fer repòs unes dues setmanes, no fos cas que em lesionés de manera greu. Crec que va ser això el que em va ajudar a aconseguir lo aconseguit aquest últim diumenge, va fer que arribés totalment descansat, però amb una  càrrega considerable a les cames. Un altre punt a favor, va ser el circuit; curt, amb poc desnivell positiu, molt enfangat, amb pluja, trencacames( pujada, baixada, pujada...),.... crec que va ser un cúmul de coses, que va fer que psicològicament cregués que podia, que podia ser una cursa de les meves, de les que em poden anar bé, no parlo de resultats, sinó de les sensacions que podria tenir.

I així va ser, tot decidit, ja al principi de cursa, em vaig situar a un bon lloc, tot i no saber en quina posició estava ja que corria amb categories més grans alhora, però em sentia bé. De menys a més sense ni adonar-me’n vaig arribar a un punt on vaig pensar: no en tinc ni idea de com estic posicionat, però les sensacions i mirant a ull els atletes que havia avançat i tot,  devia estar ben bé al capdavant de la cursa, i així, a falta d’un quilòmetre on anava amb un altre atleta que fins llavors m’havia dit que era d’un altre categoria, li vaig tornar a preguntar, i em va dir que no, que ho havia entès malament, que ell era de la mateixa categoria, només dir-me això, vaig començar a corre com un desesperat per aconseguir lo que mai m’havia pensat poder aconseguir, i arribo a la meta 10 segons davant d’ell, però sense saber la posició. Finalment, Campió d’Espanya Cadet i 4rt de la general de categories Júniors i Cadet.

I ara a seguir entrenant,... com avui, un bon entreno de pujades amb el Marc Valdés i Arnau Mominó; 4 sèries de pujades al Collbaix a mitja de 5.15 minuts cada una.

Aquest diumenge faré la cursa del Corriol a Solsona, en teoria per les cames no va gaire bé, ja que tinc moltes curses seguides, però és una cursa que m’encanta, molt bon ambient, un recorregut molt maco. Uns 10 quilòmetres i amb bona companyia.

MOLTES GRÀCIES A TOTS EL QUE M'HEU FELICITAT! EN ESPECIAL A LA MEVA FAMÍLIA QUE SEMPRE HI ÉS, AL JOAN LLEONART, AMICS I ENTRENADORS DE LA FEEC.

El cap de setmana passat vaig anar a una concentració de seleccions de muntanya a Alcanar (Terres d’Ebre), amb la selecció catalana i la valenciana. Allà vam entrenar i passar-nos-ho de molt bé amb tots els companys, al igual que amb els tècnics.

Dissabte al matí vam fer un 50 minuts suaus pel costat de la platja, i a la tarda pujades: 5x1 min. + 5x 2 min. + 5x1 min., descansant les baixades i 2 minuts entre sèries. L’endemà vam fer una tirada llarga de 2 hores i 30 minuts per aquelles espectaculars muntanyes, amb 1800 metres de desnivell positiu. Fins ara em pensava que no hi havia bones muntanyes per allà, però a partir d’ara mai més diré això! Guapíssimes!

I demà ja si que si! Comencem temporada amb una cursa que em porta molts bons records, la 5ena Cursa de muntanya de Manresa, seran uns quasi 17 km amb 500 metres de desnivell positiu. En aquesta cursa va ser on va començar tot, on vaig descobrir el que són les curses de muntanya gràcies al Fernando Rosa, el fisio de la selecció que em va convidar a entrar a l’equip català, i que un altre any puc disfrutar.

A veure com surt demà, de moment estic poc acostumat a la muntanya, ja que només fa  una setmaneta que he començat a fer una mica de desnivell, però m’ho agafaré més com un entrenament fort i de passar-ho bé, però a fotre-li canya igualment eeeh!!

(ALCANAR)

Demà cap a Galícia, al Campionat d’Espanya de cros a deixar-nos-hi la pell!!

A nivell individual, no en tinc ni idea de com anirà, el que està clar es que si quedo entre els 30 primers atletes, farem festa grossa. No es que arribi en mala forma, aquesta última setmana he fet uns entrenaments força macos; com un 6x1000 a 3’11’, però igualment sento com si em faltes alguna cosa a les cames. A nivell de selecció, com a equip, crec que tenim un gran equip, per poder defensar prou bé Catalunya a nivell estatal. ÀNIMS!!

Avui he fet l’últim entrenament abans del que serà lo més gran que he fet fins ara. Suau i sense forçar la màquina, per poder estar al 100% diumenge, uns 45 minuts augmentant el ritme cada 15 min., en total 11 km.

Passi el que passi, la experiència de haver anat primer a Elgoibar i ara a aquí, no me la treu ningú, i amb això amb quedo: amb un temporada espectacular imprevista, del no res. Sigui com sigui ho he aconseguit, he aconseguit les dues úniques coses que ni m’havia plantejat mai, ja que el cros no hi havia destacat massa.  

I acompanyat pels millors; Jordi, Marta, Anna i Àlex! :DDD

GAAAAAAS A LA CORUNYAAA!!! =)

Crec que ja anava sent hora que actualitzes...

 Durant aquest temps, des del Campionat de Catalunya, no he competit, no per res en especial, únicament per preparar-me pel que serà la major cursa que disputi fins ara: el Campionat d’Espanya de Cros a La Corunya (Galícia), com a membre de la selecció catalana de cros. Serà d’aquí una setmana, l’11 de Març.

També una altra bona noticia que me n’he assabentat aquesta última setmana, torno a ser membre de la selecció catalana de curses muntanya per una temporada més. Ja queda molt poc per començar la temporada de muntanya, just quan acabi el Campionat d’Espanya.

Ahir, vam continuar amb les proves de Lactats, que vaig fer fa 2 mesos, per veure’n l’evolució. Són les mateixes proves que l’última vegada. Ahir em va tocar fer un 15x400 progressiu a mesura que passaven les sèries, havia de començar la 1era a ritme de 4’22’’ el 1000m, i vaig acabar fins a la 14ena a ritme de 2’46’ al 1000m. I demà, per acabar el test, toca fer 5x2000 metres, descansant 1 minut, començant a ritme de 3’22,5’ al 1000m, i baixant 5’’ cada sèrie de 2000, o sigui acabant a ritme de 3’12’’ al 1000m, fent 6’25’’.

Des de l’última publicació al blog, he anat entrenant amb normalitat, seguint treballant fort, però amb la sensació que no estic tan en forma com estava al campionat de Catalunya.

Ara a descansar, que demà no ho podré fer.

CROS D'ELGOIBAR

Sense dubte un molt bon record per el futur. Era el primer de molts objectius marcats per aquesta temporada, l’únic que tenia el cap era la classificació de la ‘’lligueta’’ per anar-hi, i finalment ho vaig aconseguir, s’ha de dir que s’ha patit fins a l’última mil·lèsima de segon, sense saber si hi anava o no fins a 4 dies abans, m’ho vaig haver de jugar tot en l’últim cros, al Cros de Vic, on ho vaig donar tot, i vaig aconseguir una prou bona posició, quedant 6è a 4 segons del 4rt, i contemplant una millora enorme comparant els dos mesos anteriors, ja que fa 2 mesos, quedava pels voltant dels 2 minuts de diferència entre els 4rt i jo, estic molt satisfet de la feina feta.

Doncs això, anar a Elgoibar era un dels meus objectius, però només estava dintre l’objectiu anar-hi, només això, però resulta que alhora vaig aconseguir una cosa molt més valuosa que anar-hi, vaig quedar 6è de la prova, empatat amb el 5è atleta, fent primer català i segons espanyol,  una cosa que jo ho resumiria com a INIMAGINABLE! Tenia clar que era un cros més de les meves característiques amb pujades i baixades, un cros trencacames i amb un afegit: molt i molt fang, la qual cosa dificultava anar a ritmes més vius i això em va ajudar a mi ja que sent un corredor de muntanya, la situació era mes similar.

Vaig començar amb el grup davanter, i mica en mica em van anar treien distància, no molta per difícil de escorçar, així que l’última volta que encara em notava bastant frec de cames, vaig començar fins que vaig poder atrapar a un parell de persones, i poder acabar amb un esprint per la 5ena posició.

Per ara el meu següent objectiu està molt a prop, justament d’aquí  5 dies, el diumenge 29 de gener, Campionat de Catalunya de Cros a Mataró, on em jugaré amb uns 6000 metres tots els quilòmetres fets per aquesta temporada de cros, aquí és decidirà si estic entre els 8 primers i per tant guanyar-me un lloc en la selecció catalana altre cop per anar al Campionat d’Espanya de Cros a la Coruña i també es pot decidir si podem anar com a equip al Campionat d’Espanya de Cros per equips, tot  i que només hi ha un petit gran problema, és necessiten 4 atletes per fer equip, i nosaltres som 3, en aquests últims dies intentarem convèncer a un atleta del Manresa que està bastant incomunicat per veure si podem aconseguir un equip, i poder anar un altre any cap al Campionat d’Espanya de Cros per equips.

DILLUNS: 50 minuts de rodatge suau + 10 rectes + sessió de gimnas

DIMARTS: (avui) farlek (rodatge amb canvi d’intensitats) L=ritme lent, F= ritme fort: 20’L-3’F-3’L-2’F-2’L-90”F-90”L-1’F-90”L-90”F-2’L-2’F-3’L-3’F.

DEMÀ, CROS DE VIC!

DIMARTS: 40 minuts de rodatge suau, per descarregar els músculs.

DIMECRES: Sèries. 4 x 2000 amb una recuperació de 3 minuts. Notant la diferència respecte a fa un més, quan vaig fer aquest entrenament però fent  10 /15 segons més a cada sèrie.

                1à6.39

                2à6.34

                3à6.33

                4à6.39

DIJOUS: oxigenació muscular:  55 minuts de trot molt molt suau, a 5.30 el km, fent 10 quilòmetres en total.

DIVENDRES: 10 x 400 metres, recuperant 1’15’’ caminant. Fent les sèries sense forçar perquè diumenge hi ha cros important, on es decidirà si la pròxima setmana me’n vaig a Elgoibar, País Basc, o no.

La situació és difícil, em veig en forma, jo mateix he notat una gran millora sobretot en l’últim mes, però el mal començament de la temporada de cros per culpa de la lesió, potser em fa perdre la oportunitat de anar amb la Selecció Catalana a Elgoibar, que per mi, dintre del cros, una modalitat en la qual no es la meva especialitat i també és molt diferent de les curses de muntanya al ser molt pla, ràpid i de poc quilometratge, seria tot un orgull pertànyer a l’equip. Doncs, demà per poder tenir una mínima possibilitat per classificar-me, hauria de fer entre els 6 primers de la meva categoria,  que un atleta que està a 1 punt darrere meu de la classificació quedés dos posicions darrere meu, i que el que està a la setena posició, la qual permet anar a Elgoibar i per la qual lluito,  no vingués o que quedes unes 5 o 6 posicions darrere meu. Així resumint, tot es tractarà de deixar-me la pell per totes les parts del cros, i sobretot,  el 90% del que depenc, tenir moltíssima SORT!!

Un punt a favor que crec que tinc, serà les corbes del circuit, que segons m’han dit, n’hi ha moltes i de molt tancades, que això farà que hi hagi canvis de ritme, que crec que se’m poden donar millor que no pas els altres atletes, ja que ells venen del l’atletisme en pista, i estan acostumats a anar a ritmes ràpids, curts i constants.

EL TREBALL ESTÀ FET, ARA NOMÉS TOCA LA PART MÉS IMPORTANT, DEMOSTRAR-HO!

TEST DE LACTATS

Ahir vam fer l’últim dia del ‘’test de lactats’’. La prova d’ahir consistia en fer 5 series de 2000, descansant 1 minut, s’havia de fer de forma progressiva, la primera sèrie a ritme de 3.55 el km, la segona a ritme de 3.50, així baixant cinc segons el ritme fins a  la cinquena, que l’havia de fer  a 3.35 al km. A cada descans entre sèrie i sèries, m’agafaven una petita quantitat de sang de l’orella per saber com em pujava l’àcid làctic. L’àcid làctic és un compost que es troba en la sang, i que quan estàs practicant algun esport donant el teu màxim esforç de forma continuada, és quan l’àcid làctic apareix. Doncs així al final de cada sèrie, m’anaven analitzant l’àcid làctic amb un aparell electrònic, i en menys de 10 segons ja podíem saber el resultat, i depenent de la quantitat que s’ha produït, et diuen si has de parar perquè ja has arribat al ‘’teu límit’’ de lactat. Així doncs, quan vaig arribar a l’última sèrie, fent-la a 3.35 al km, o sigui, a 7.10 als 2000 metres que era la distància que havíem de fer, em van mirar la quantitat d’àcid làctic que havia produït el meu cos, i van veure que encara no m’havia pujat, així que em van dir que n’havia de fer un altre per tenir els resultats, vaig fer una sisena sèries de 2 km augmentant un cop més 5 segons el ritme del km, o sigui, a 3.30 al km , fent el 2 km en 7 minuts. Vaig acabar, em miren un altre cop el lactat, mentre que em diuen que ja em puc anar treien els aparells per fer la prova, que ja havíem acabat. Doncs em vaig treien el pulsòmetre, i quan me l’acabo de treure, em diuen que no ha variat, una cosa la qual ja no estava gens programada, així que en pocs segons  van fer els càlculs per els temps que s’havien de portar, i ja vaig començar la setena i última sèries, la qual la vaig fer a 3.25 al km, 6.50 en 2 km. Al acabar-la, ja vaig donar el resultat que s’havia de donar feia 2 sèries. En conclusió, estic contentíssim del test, i ja tinc ganes de que em donin els resultats

(ahir mentre em treien  la mostra de sang entre sèries i sèrie)

Un cop acabades les vacances de Nadal, unes setmanes plenes d’hores i hores d’entrenament, ara ve la recta final del cros, on he de demostrar  si el que he fet  aquests últims mesos ha servit per alguna cosa, esperem que si. Aquest diumenge, toca el Cros de Vic, l’últim dels 6 crosos que puntuen  per anar a Elgoibar amb la selecció Catalana. La cosa està difícil, ha estat un llàstima el fet de haver estat lesionat en uns mesos importants per a la preparació, tot i que m’ha servit moltíssim aquesta lesió, m’ha fet veure que tot i que al final l’únic que fem es corre, s’ha d’estar ben proporcionat muscularment, no només de cames, sinó també del tren superior, sobretot les zones abdominals i lumbars. Així que ja m’ho he agafat com una costum, acabar d’entrenar i començar un petit però important entrenament de reforç muscular i molts estiraments.

Al final aniré a Elgoibar o no, però les petites il·lusions del dia a dia com la d’ahir en el test de lactats,m’han omplert molt. Després d’aquesta setmana ja ve el Cros d’Elgoibar, el dia 22 de Gener, on hi aniré depèn de la setmana anterior. I la següent, ja vindrà la cita més important de la temporada de cros, el Campionat de Catalunya de Cros a Mataró, on és decidirà segons la meva posició (si quedo entre els 8 primers), si vaig al Campionat d’Espanya amb la Selecció Catalana o no. Tot dependrà d’aquest més, però ho aconsegueixi o no,  estic molt content del canvi que he fet aquesta nova temporada que no ha fet més que començar.

DIMECRES:  sèries, 4 x 1500 metres pel passeig, descansant 2.30 minuts. Sensacions molt bones i ha més al mateix ritme d’una màquina: l’Oussama.

                -4.49 min.

                -4.50 min.

                -4.49 min.

                -4.48 min.

Passant la línia dels 1000 metres a 3.12. Molt bon entrenament, i més pensant que fa dues setmanes vaig fer les mateixes distàncies a 7 segons més.

DIJOUS:  Rodatge mortal, en teoria havíem d’anar a rodar un 60’ minuts l’Oussama i jo tranquil·lament, només per sumar quilòmetres, però abans de començar ens vam trobar al Pol Guillen,  un esportista d’elit, i que deia que anava a rodar molt suau, doncs vam fer la tonteria més gran i vam anar amb ell, conclusió final: MAI MÉS! Entre les sèries del dia abans, i això, hem acabat morts. Al final vam fer 60’ a 3.45 el km.

DIVENDRES: Avui hem fet un ‘’test de lactats’’, ja que un company del nostre entrenador, està fent una tesi doctoral sobre això. El test consistia en fer 15 cops 400 metres descansant 30 segons. Al final de cada 400, havíem de dir la nostre freqüència cardíaca i tornar a començar. Les primeres sèries les havíem de fer bastant lentes, i cada sèrie que anàvem fent , s’havia d’anar més ràpid. Doncs d’aquestes 15 sèries, 10 eren obligatòries, per poder tenir uns resultats, i les altres 5 eres segons si podies o no. Al final he fet les 15 acabant a 1 minuts 7 segons el 400, que és anar a ritme de 2.47 al km.  Doncs demà tocarà descans i diumenge, a seguir amb el test, que ja serà el segon i últim dia.

Tot aquest test servirà per poder fer els entrenament més específics, és a dir, alhora de fer sèries, saber quantes són millors i el temps de descans que cal per poder aprofitar tot el potencial del cos.

Ahir per la nit, els Reis Mags de l’Orient, van passar per casa, i van deixar dos regals però amb molt de valor per mi: un rellotge Garmin 110, que disposa de :cronòmetre, freqüència cardíaca, GPS, per saber el ritme/velocitat, la distància feta i per calcular rutes. I també una cosa que portava molt de temps amb moltes ganes de fer-la: un val per fer: PUENTING!   SI SENYOR!



BON ANY 2012!

I ja ha començat un altre any, un any que promet molt, sobretot en l’àmbit de la muntanya, però també poden passar grans coses en el cros, tot dependrà de les hores que hi posi a les cames i les ganes que tingui, que en són moltes!

Vaig començar l’any d’una manera una mica estranya, però que ho havia de fer per començar bé el 2012. Fa tres mesos, quan estava lesionat em vaig dir a mi mateix un petit objectiu per pujar-me l’autoestima per la lesió, era que el primer dia de l’any havia de pujar el Collbaix ben d’hora per veure com surt el sol. La tonteria més gran per la majoria de persones, ho sé, però per a mi era una cosa que em feia seguir endavant, és una cosa ben rara, però m’encanta. Doncs així ho vaig complir! Després d’un dia sense haver dormit, amb sabates, la camisa i els texans encara posats després de sortir de festa per celebrar l’any nou, allà estava a les 8 del matí al cim, per a mi MAGNÍFIC!

(ja queda poc.. PEDRAFORCA!)

Després per la tarda, una sortida amb l’Oriol Oliver pel Collbaix.

DILLUNS: rodatge curt. Anar i tornar de casa fins al Parc de l’Agulla, en total 33 minuts.

DIMARTS (avui): farlek,  amb l’Oussama i l’Arnau. En total 60 minuts distribuïts així: 20’ lents, 8 ràpids, 7 lents, 6 ràpids, 5 lents, 4 ràpids, 3 lents, 2 ràpids, 5 lents.

BON ANY 2012!

I A LLUITAR PELS VOSTRES SOMNIS, SIGUIN QUINS SIGUIN!

INDEPENDENMENT DE LA SEVA DIFICULTAT

SANT SILVESTRE MANRESANA !

DIMARTS: 60 minuts de carrera continua, per sumar quilòmetres.

DIMECRES:  interval; 10 canvis de ritme de 2 minuts a ritme fort, descansant-ne 2 minuts al trot suau.

DIJOUS: 70 minuts de rodatge amb l’Oriol Oliver, a deixar en pau el ritme, i a disfrutar de la natura.

DIJOUS: descans, per relaxar una mica els músculs després de 9 dies consecutius de patiment.

I avui, una molt bona manera d’acabar l’any: SANT SILVESTRE MANRESANA! 8 km pels voltants del gimnàs Cube. En teoria me l’anava a agafar com un entrenament dur, però mira... allò que surts bé,  et quedes amb un grup de 4 persones que encapçala la cursa, t’animes, i llavors si que s’ha de lluitar fins al final.

Finalment he quedat 2on de la general, amb un temps de 27 minuts 34 segons! Una cosa que encara mai havia pogut aconseguir,  i a més amb uns quasi 400 participants. Llàstima que només donaven premi als primer :( però mira... la il·lusió que se’m ha quedat no m’he la treu ningú!! També han corregut l’Oussama, que com sinó... ha quedat 1er, corrent els 7 km amb mi i el grup líder, i deixant-me fins a una distància de 100 metres al final, només un paraula: ESPECTACULAR OUSSAMA! L’Oriol Oliver també la ha feta, potser anant una mica mes ràpid del que hauria d’anar al principi, però igualment molt bona cursa, felicitats! I el Cristian també molt bona cursa, tot i que no sé en quina posició ha quedat al final.  En general un bon últim dia del 2011.

BON ANY 2012 A TOTHOM! 

I avui a disfrutar per tot el que hem lluitat aquest any, i per el que toca patir aquest pròxim.

SALUT I KMS!!